Accueil occitan Per un urbanisme doç

Per un urbanisme doç

L'urbanisme racionalista o lo movement modèrne es dempuèi mai de cinquanta ans lo corrent arquitectural dominant en Euròpa. Le Corbusier n'es lo representant francés mai conegut.  Es ensenhat dins totas las escolas d'arquitectura.

L'urbanisme racionalista non coneis pas la forma de la ciutat e son istòria, e tròban uèi las meteissas construccions dins totas las banlègas  europèas amb una trama urbana ont las carrièras an perdut lor caractèr d'espaci public. En general, son de banlègas verticalas e/o en barra, que s'espandisson al mitan d'espacis grands traversats per de vias automobila e que son conquistats pauc a cha pauc per los parcatges automobila.

Atal, la teoria de l'urbanisme racionalista de Le Corbusier condusiguèt pro sovent a de disfoncionaments urbans màgers quand deguèt compausar amb las constrentas de rentabilitat dels promotors publics o privats, amb la generalizacion de l'automobila e amb la tota poténcia dels cònsols arquitècta quand volguèron faiçonar lor ciutat a la lor salsa.

Prepausem  un urbanisme doç que la prioritat n'es lo bon viure e que permet a tots de co-abitar tots amb tots.

En primièr, cal arrestar d'ignorar l'istòria de la ciutat. Cal tornar trobar per la reinventar la forma tradicionala de la carrièra e de la plaça, aqueles espacis primordials de las ciutats europèas dins lor istòria urbana e arquitecturala.

Prepausar un urbanisme doç per una ciutat, es prolongar la morfologia de la ciutat anciana e i integrar l'arquitectura contemporanèu amb las siás tecnologias nòvas, las siás adaptacions a las evolucions dels mòdes de vida e las necessitats del desvolopament sostenible. Las construccions nòvas devon se fondre o prolongar l'ensem de las carrièras e de plaças que forman la ciutat. Son las construccions que fan la carrièra mas la  construccion sola n'existís que coma part d'una ciutat. Lo biais de la véser es la resulta de l'urbanizacion ont s'inscriu, de las carrièras e de las plaças que l'enròdan. Atal, l'arquitectura deu faire qu'un amb l'urbanisme.

Los estatjants vivon e entretenon de relacions de vesinatge dins de barris, que los uns aprèp los autres constituisson la ciutat. Dins un barri ont fa bon viure, trobem una carrièra amb de comèrcis, d'estanquets, de librariás, de negòcis, de servicis. Aquesta diversitat constituís l'anma dels barris e fin finala l'anma de la ciutat.

 

Proposar un urbanisme doç, es préner a l'istòria de cada ciutat europèa las siás formas tradicionalas, sos elements fondamentals per perpetuar l'idèa de las siás carrièras, de son centre a sa periferia, quina que siá las modas arquitecturalas successivas.

Per l'aglomeracion tolosana per exemple, l'arquitectura de las matèrias e tecnicas tradicionalas ligadas a las teulas e los teules canals en tèrra cosida o cruda es lo marcaire de l'aglomeracion tolosana, tot coma la trama urbana istorica amb las siás plaças triangularas e son parcelari especific. Mas, seria absurd de voler tornar bastir los ostals dels ortolans tolosans del sègle XIX o los comèrcis medievals del cardo roman. Cal perlongar la trama urbana existenta per la tornar trobar e adaptar l'art de las cornissas e las modenaturas de tèrras cosidas e dels tets de teule a las tecnicas arquitecturalas contemporanèas. Coma Tolosa, cada ciutat d'Euròpa conservariá sa diversitat arquitecturala, son mode de vida urbana, e mai adaptariá las modas e tecnicas arquitecturalas contemporanèas a lor pròpria istòria arquitecturala.

Per los barris periferics, cal partir dels barris en plaça per donar a la banlèga las qualitats de las centralitats, per faire que viure la, es viure dins la ciutat.

Cal tanben i associar  la reconquista de las franjas urbanas perifericas per organizar una aglomeracion ont espacis agricòlas o de natura e espacis urbans s'entrenosan  armoniosament.

Desvolopar un urbanisme doç passa per l'accion politica, tant dels estatjants coma dels eligits. En França, passa per la reglamentacion establida dins los Esquèmas de Coeréncia Territoriala (SCOT) per n'acabar amb l'espandiment urban, per los Plans Locals d'Urbanisme (PLU) per afavorir un parcelari istoric, per una politica fonsièra e de programas publics d'urbanizacion per condusir una urbanizacion doça amb de quaserns de carga precís.

*Aqueste article s'apuèja subre los escrits d'Oriol Bohigas, ancian adjunt al cònsol de Barcelona.

**Las politicas socialas, comercialas, de desplaçament e de gestion de l'espaci public que contribuisson tanben plan grandament al ben viure urban non son pas tractadas dins aqueste article.

Jean-Charles VALADIER

Laisser un commentaire

*